L'ÈTICA AL CAMP

S’ha acabat la verema a la Terra Alta, en una campanya en que hi ha molta qualitat de raïm però més incertesa que mai en el futur.

Aquest fet és un reflex de molts sectors agraris i aquest desconcert per la baixa continuada dels preus és un element comú que alimenta un present difícil i aquesta incertesa en el futur.

En molts casos és conseqüència d’aquesta crisi econòmica que ens ha engolit en poc temps a tot el mon, en d’altres casos és conseqüència d’aquesta crisi de valors que també ens ha portat a la crisi econòmica. Una crisi de valors que ara fa que alguns empresaris de la cadena de distribució i econòmica no sols no estan disposats a guanyar una mica menys, sinó que fan bo allò de a riu revolt guanys dels pescadors, i amb el pretext de la crisi volen fer més diners que mai.

La baixada del preu del raïm també és un exemple d’aquesta situació general, s’anuncia reducció de volums de compra, però és compra tot. Si aixeques el cap i mires dades generals veuràs que el cava va exportar l’any 2008 gairebé 140 milions de botelles, més que mai. També podem fer extensiva aquesta mirada a l’industria agroalimentària catalana, en el seu conjunt, amb unes vendes netes de 18110 milions d’euros l’any 2007 un 22’3 % més que l’any 2003.

Sigui com sigui el que surt perdent és el pagès, el qual veu com els seus marges de “vida” s’estan reduint fins a mínims alarmats. Aquest fet ens porta a un fenomen evident que és la baixada de les explotacions agràries 75237 l’any 2003 fins a les 54192 l’any 2007, mentre que l’esforç per fer les explotacions competitives per part del qui volen seguir essent pagesos obliga a un esforç inversor sense fi, exemple és que el tamany de les explotacions agràries l’any 1993 era de 15’1 hec. l’any 2007 era de 21’5 hec., amb tot el que això representa.

És també un fet que els governs intenten ajudar al sector, amb l’aportació de més ajuts que mai l’any 2003 amb 305 milions d’euros l’any 2008 van ser 361 milions d’euros, el que representa que l’ajut mitja per explotació ha passat de 4768 euros l’any 2003 als 5771 euros per explotació el 2008.

També els ajuts a les Cooperatives agràries han representat un esforç impressionant des de l’any 2003 fins a l’any 2008, 363 actuacions i 55’4 milions d’euros marquen un record d’ajuts, l’any 2008 amb 14’4 milions d’euros va ser especialment significatiu.

Totes aquestes dades no fan més que avalar la sensació que per més esforços que es fan, per part dels pagesos i dels governs, no són suficients i que aquest segment econòmic que hi ha entre mig de la producció i el consumidor té la clau d’aquesta il·lògica situació del sector primari.

Estem dins d’un mon occidental on el capitalisme sols té sentit si aquest existeix amb ètica , els valors han de fer possible que tots puguem viure amb dignitat. Anys de vaques grasses i de fer herois a qui es fa ric sense esforç i amb rapidesa, ens porten a collir aquest fruït, això ens ha de fer pensar i reflexionar.

No és gens estrany que hi hagi sindicats agraris que demanin una llei de marges comercials, de difícil encaix legislatiu, o que s’exigeixen mesures destinades a frenar tanta injustícia, el que és evident que el sector i el govern tenen un repte que sols es resoldrà positivament si l’esforç és lleial, compartit i de mútua col·laboració.

JOAQUIM PALADELLA CURTO
Portaveu del Grup Parlamentari PSC-CPC, a la Comissió d’Agricultura Ramaderia i Pesca, al Parlament de Catalunya