diumenge, 30 d’agost de 2009

TAN NEGRE COM EL FUM

Fa uns dies em varen trucar advertint-me d’una campanya que pretenia tirar endavant l’Alcalde d’Horta de Sant Joan, l’Àngel Ferràs, per intentar ficar-me en contra la gent d’Horta de Sant Joan.

Em varen parlar d’una carta dirigida al President del Parlament, als Grups Parlamentaris i als Ajuntaments, en la que es deia que jo en acabar la sessió en que va comparèixer el Conseller Saura havia increpat als regidors de CIU de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan, i que anava contra la gent d’Horta.

Quan em van dir això vaig trucar a Xavier Pallares, ja que vaig entendre que aquesta maquinació sols podia sortir d’un cap com aquest, i com esperava, em va dir que ell no en sabia res, que parlaria amb Ferràs i que per la nit em trucaria. Jo, en aquesta conversa, li vaig dir que això ja passava la ratlla i que si volia parlaria de tot el que vaig veure, sentir i escoltar durant aquells dies del foc.

Com era lògic, esperava i és la seva costum no em va trucar aquella nit, ni el dia següent, ni cap altre ... és el rei de la mentida i de l’engany!!.

Durant els dies d’incendi a Horta de Sant Joan, jo vaig estar al poble i al lloc on els Bombers havien ficat el centre de comandament, vaig ser testimoni de que tan negre com el fum des de CIU és volia estendre un núvol de sospita, de malfiança i de falsedat amb l’únic objectiu de treure rendiment polític, i obrir un altre front al govern català i que no es parles del tema del finançament, fet aquest que aquells dies omplia planes i temps dels mitjans de comunicació.

Vaig veure, amb els meus ulls i no vaig ser l’únic, com en Felip Puig i Xavier Pallares alliçonaven a l’Alcalde d’Horta de Sant Joan abans de sortir a parlar als mitjans de comunicació, fet aquest que provocava el canvi de declaracions d’en Ferràs passant d’unes molt al costat dels Bombers, en un primer moment, a estendre aquest núvol de dubte i de sospita, de poc temps desprès.

Vaig esser testimoni, junt en molts més, quan era ja la segona nit de l’incendi ( dia en que varen morir els bombers) quan ja molt entrada la nit, es porta la primera aigua per a beure al centre de comandament ( desprès de que ho demanes un membre de l’oposició de l’Ajuntament), com s’apilà en caixes al davant i com fins molt avançats els dies no es porta una nevera vella, que en molts moments ni tan sols gelava.

Vaig ser jo mateix qui vaig insistir una i un altra vegada que fiquessin al lloc on estava el centre de comandament, una taula amb llet, cafè i alguna cosa per menjar per als bombers, com havia vist en altres incendis, fet aquest que mai vaig poder assolir que és fes.

Vaig ser jo mateix que vaig indicar on estava l’alcalde, no al lloc de comandament que gairebé no hi va ser-hi mai, quan varen venir membres dels sindicats dels Bombers a parlar amb el senyor Ferràs, indignats i molests per el que estava digen i fent, per cert estava al bar amb el senyor Xavier Pallares. Pel matí desprès de la conversa i per primer cop es van organitzar el menjar de macarrons.


Vaig ser jo mateix qui vaig poder sentir la indignació d’uns comandaments dels Bombers que ni tan sols havien segut consultats per l’alcalde abans de fer qualsevol declaració.

Vaig també poder ser testimoni com la gent d’Horta de Sant Joan patia i sentia que quelcom seu, i de la seva vida perillava i es cremava. Vaig sentir les ganes de col·laborar i poder ser útils, així com de la impotència del moment.

Vaig veure com aquest fet de bona voluntat de la gent i del poble d’Horta de Sant Joan contrastava amb el que feia l’Alcalde i regidors de CIU, més preocupats per fer el que els hi manava en Xavier Pallares i en Felip Puig que per coordinar les tasques de suport.

Així podria i podria continuar, donar detalls i més fets que són clars i evidents. Crec però que llavors vaig fer el correcte vaig donar suport als Bombers i vaig ajudar en el que vaig poder, vaig estar al costat de la gent i del poble d’Horta de Sant Joan. Penso que res aporta la polèmica i més quan hi varen haver nois que varem perdre la vida, i molts que em contaven com varen sentir el perill, alguns els coneixia, són amics meus.

En la compareixença al Parlament del Conseller, nosaltres varem decidir qui el que feia l’ intervenció era el David Pérez, varem escoltar i no varem buscar ni la crispació, ni la polèmica , volíem estar al lloc que ens corresponia, i crec que ho varem assolir.

D’en Xavier Pallares i CIU, sols comentar que ni tan sols és veritat que va suspendre tots els actes de Festa Major del seu poble... tot sempre mentida o mitja mentida, és evident que buscaven treure rendiment del que va ser un incendi dolorós i desgraciat, que ningú, dic ningú ,hagués volgut que es produís.

En acabar la compareixença del Conseller Saura, no vaig ser jo el que em vaig dirigir ni increpar a ningú, ni molt menys, varen ser algun dels regidors de CIU i sobretot el diputat Sancho qui, visiblement irritats, en varen venir a amenaçar digen que “jo amagava la veritat i que ell ho denunciaria al jutjat”, per dues vegades, ... jo!!, ... i el què?.

Ara sols falta que en Ferràs faci aquesta carta, és el joc de la mentida i el descrèdit. Sàpiguen tots que això no surt del cap de l’Àngel Ferràs, surt del cap d’en Xavi Pallares, i com de costum basant-se en la mentida i el joc brut. Sigui com sigui jo mai faré ni diré res en contra del poble ni de la gent d’Horta de Sant Joan, em mereixen tot el respecte del mon, això si, diré sempre i on em preguntin que l’actuació de l’Alcalde d’Horta de Sant Joan i dels regidors de CIU d’Horta de Sant Joan, durant aquells desgraciats dies, va ser “lamentable”.

JOAQUIM PALADELLA I CURTO

TAN NEGRE COM EL FUM