dimecres, 14 d’octubre del 2009

L'ÈTICA AL CAMP

S’ha acabat la verema a la Terra Alta, en una campanya en que hi ha molta qualitat de raïm però més incertesa que mai en el futur.

Aquest fet és un reflex de molts sectors agraris i aquest desconcert per la baixa continuada dels preus és un element comú que alimenta un present difícil i aquesta incertesa en el futur.

En molts casos és conseqüència d’aquesta crisi econòmica que ens ha engolit en poc temps a tot el mon, en d’altres casos és conseqüència d’aquesta crisi de valors que també ens ha portat a la crisi econòmica. Una crisi de valors que ara fa que alguns empresaris de la cadena de distribució i econòmica no sols no estan disposats a guanyar una mica menys, sinó que fan bo allò de a riu revolt guanys dels pescadors, i amb el pretext de la crisi volen fer més diners que mai.

La baixada del preu del raïm també és un exemple d’aquesta situació general, s’anuncia reducció de volums de compra, però és compra tot. Si aixeques el cap i mires dades generals veuràs que el cava va exportar l’any 2008 gairebé 140 milions de botelles, més que mai. També podem fer extensiva aquesta mirada a l’industria agroalimentària catalana, en el seu conjunt, amb unes vendes netes de 18110 milions d’euros l’any 2007 un 22’3 % més que l’any 2003.

Sigui com sigui el que surt perdent és el pagès, el qual veu com els seus marges de “vida” s’estan reduint fins a mínims alarmats. Aquest fet ens porta a un fenomen evident que és la baixada de les explotacions agràries 75237 l’any 2003 fins a les 54192 l’any 2007, mentre que l’esforç per fer les explotacions competitives per part del qui volen seguir essent pagesos obliga a un esforç inversor sense fi, exemple és que el tamany de les explotacions agràries l’any 1993 era de 15’1 hec. l’any 2007 era de 21’5 hec., amb tot el que això representa.

És també un fet que els governs intenten ajudar al sector, amb l’aportació de més ajuts que mai l’any 2003 amb 305 milions d’euros l’any 2008 van ser 361 milions d’euros, el que representa que l’ajut mitja per explotació ha passat de 4768 euros l’any 2003 als 5771 euros per explotació el 2008.

També els ajuts a les Cooperatives agràries han representat un esforç impressionant des de l’any 2003 fins a l’any 2008, 363 actuacions i 55’4 milions d’euros marquen un record d’ajuts, l’any 2008 amb 14’4 milions d’euros va ser especialment significatiu.

Totes aquestes dades no fan més que avalar la sensació que per més esforços que es fan, per part dels pagesos i dels governs, no són suficients i que aquest segment econòmic que hi ha entre mig de la producció i el consumidor té la clau d’aquesta il·lògica situació del sector primari.

Estem dins d’un mon occidental on el capitalisme sols té sentit si aquest existeix amb ètica , els valors han de fer possible que tots puguem viure amb dignitat. Anys de vaques grasses i de fer herois a qui es fa ric sense esforç i amb rapidesa, ens porten a collir aquest fruït, això ens ha de fer pensar i reflexionar.

No és gens estrany que hi hagi sindicats agraris que demanin una llei de marges comercials, de difícil encaix legislatiu, o que s’exigeixen mesures destinades a frenar tanta injustícia, el que és evident que el sector i el govern tenen un repte que sols es resoldrà positivament si l’esforç és lleial, compartit i de mútua col·laboració.

JOAQUIM PALADELLA CURTO
Portaveu del Grup Parlamentari PSC-CPC, a la Comissió d’Agricultura Ramaderia i Pesca, al Parlament de Catalunya

diumenge, 30 d’agost del 2009

TAN NEGRE COM EL FUM

Fa uns dies em varen trucar advertint-me d’una campanya que pretenia tirar endavant l’Alcalde d’Horta de Sant Joan, l’Àngel Ferràs, per intentar ficar-me en contra la gent d’Horta de Sant Joan.

Em varen parlar d’una carta dirigida al President del Parlament, als Grups Parlamentaris i als Ajuntaments, en la que es deia que jo en acabar la sessió en que va comparèixer el Conseller Saura havia increpat als regidors de CIU de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan, i que anava contra la gent d’Horta.

Quan em van dir això vaig trucar a Xavier Pallares, ja que vaig entendre que aquesta maquinació sols podia sortir d’un cap com aquest, i com esperava, em va dir que ell no en sabia res, que parlaria amb Ferràs i que per la nit em trucaria. Jo, en aquesta conversa, li vaig dir que això ja passava la ratlla i que si volia parlaria de tot el que vaig veure, sentir i escoltar durant aquells dies del foc.

Com era lògic, esperava i és la seva costum no em va trucar aquella nit, ni el dia següent, ni cap altre ... és el rei de la mentida i de l’engany!!.

Durant els dies d’incendi a Horta de Sant Joan, jo vaig estar al poble i al lloc on els Bombers havien ficat el centre de comandament, vaig ser testimoni de que tan negre com el fum des de CIU és volia estendre un núvol de sospita, de malfiança i de falsedat amb l’únic objectiu de treure rendiment polític, i obrir un altre front al govern català i que no es parles del tema del finançament, fet aquest que aquells dies omplia planes i temps dels mitjans de comunicació.

Vaig veure, amb els meus ulls i no vaig ser l’únic, com en Felip Puig i Xavier Pallares alliçonaven a l’Alcalde d’Horta de Sant Joan abans de sortir a parlar als mitjans de comunicació, fet aquest que provocava el canvi de declaracions d’en Ferràs passant d’unes molt al costat dels Bombers, en un primer moment, a estendre aquest núvol de dubte i de sospita, de poc temps desprès.

Vaig esser testimoni, junt en molts més, quan era ja la segona nit de l’incendi ( dia en que varen morir els bombers) quan ja molt entrada la nit, es porta la primera aigua per a beure al centre de comandament ( desprès de que ho demanes un membre de l’oposició de l’Ajuntament), com s’apilà en caixes al davant i com fins molt avançats els dies no es porta una nevera vella, que en molts moments ni tan sols gelava.

Vaig ser jo mateix qui vaig insistir una i un altra vegada que fiquessin al lloc on estava el centre de comandament, una taula amb llet, cafè i alguna cosa per menjar per als bombers, com havia vist en altres incendis, fet aquest que mai vaig poder assolir que és fes.

Vaig ser jo mateix que vaig indicar on estava l’alcalde, no al lloc de comandament que gairebé no hi va ser-hi mai, quan varen venir membres dels sindicats dels Bombers a parlar amb el senyor Ferràs, indignats i molests per el que estava digen i fent, per cert estava al bar amb el senyor Xavier Pallares. Pel matí desprès de la conversa i per primer cop es van organitzar el menjar de macarrons.


Vaig ser jo mateix qui vaig poder sentir la indignació d’uns comandaments dels Bombers que ni tan sols havien segut consultats per l’alcalde abans de fer qualsevol declaració.

Vaig també poder ser testimoni com la gent d’Horta de Sant Joan patia i sentia que quelcom seu, i de la seva vida perillava i es cremava. Vaig sentir les ganes de col·laborar i poder ser útils, així com de la impotència del moment.

Vaig veure com aquest fet de bona voluntat de la gent i del poble d’Horta de Sant Joan contrastava amb el que feia l’Alcalde i regidors de CIU, més preocupats per fer el que els hi manava en Xavier Pallares i en Felip Puig que per coordinar les tasques de suport.

Així podria i podria continuar, donar detalls i més fets que són clars i evidents. Crec però que llavors vaig fer el correcte vaig donar suport als Bombers i vaig ajudar en el que vaig poder, vaig estar al costat de la gent i del poble d’Horta de Sant Joan. Penso que res aporta la polèmica i més quan hi varen haver nois que varem perdre la vida, i molts que em contaven com varen sentir el perill, alguns els coneixia, són amics meus.

En la compareixença al Parlament del Conseller, nosaltres varem decidir qui el que feia l’ intervenció era el David Pérez, varem escoltar i no varem buscar ni la crispació, ni la polèmica , volíem estar al lloc que ens corresponia, i crec que ho varem assolir.

D’en Xavier Pallares i CIU, sols comentar que ni tan sols és veritat que va suspendre tots els actes de Festa Major del seu poble... tot sempre mentida o mitja mentida, és evident que buscaven treure rendiment del que va ser un incendi dolorós i desgraciat, que ningú, dic ningú ,hagués volgut que es produís.

En acabar la compareixença del Conseller Saura, no vaig ser jo el que em vaig dirigir ni increpar a ningú, ni molt menys, varen ser algun dels regidors de CIU i sobretot el diputat Sancho qui, visiblement irritats, en varen venir a amenaçar digen que “jo amagava la veritat i que ell ho denunciaria al jutjat”, per dues vegades, ... jo!!, ... i el què?.

Ara sols falta que en Ferràs faci aquesta carta, és el joc de la mentida i el descrèdit. Sàpiguen tots que això no surt del cap de l’Àngel Ferràs, surt del cap d’en Xavi Pallares, i com de costum basant-se en la mentida i el joc brut. Sigui com sigui jo mai faré ni diré res en contra del poble ni de la gent d’Horta de Sant Joan, em mereixen tot el respecte del mon, això si, diré sempre i on em preguntin que l’actuació de l’Alcalde d’Horta de Sant Joan i dels regidors de CIU d’Horta de Sant Joan, durant aquells desgraciats dies, va ser “lamentable”.

JOAQUIM PALADELLA I CURTO

TAN NEGRE COM EL FUM

diumenge, 1 de febrer del 2009

LES MENTIDES DE PINOTXO

Quan era petit tenia un conte de Pinotxo, me l’havia portat mon pare una vegada que havia estat malalt. Pinotxo era un personatge de fusta, no real, però era bonic veure que quan contava una mentida li creixia el nas i es ficava roig.

Eren mentides sense cap malicia, però encara així li creixia el nas, la “moraleja” era que no s’ha de contar mentides i que no era bo fer-ho. Es però ben evident que al mon real hi ha gent que ha vist que contant mentides no li creix el nas i han après a no ficar-se roijos, i poc a poc aquestes mentides van guanyant amb malicia i en molts casos en perversitat.

El cas més espectacular de les Terres de l’Ebre son el del senyors Sancho i Pallares, la veritat és que resulta dèficit veure en la seva cara quan diuen veritat o mentida, encara que es ven cert que diuen més mentida que veritat.

Jo a vegades me’n faig creus!, és que és molt difícil de entendre com es pot ser tan poc rigorós i respectuós amb la veritat, això si sempre buscant amb la picardia i malicia treure rèdit d’unes mentides que son tan evidents per la gent que coneix l’assumpte que clament el cel, però clar hi ha gent que no te informació, aquesta és la immensa majoria, i a aquesta gent van dirigides les mentides i l’engany.

Aquesta setmana hem tingut un exemple d’aquesta virtuositat en l’ús de l’engany, llàstima no ser ninots de fusta com Pinotxo!!, m’estalviaria tenir d’escriure aquestes ratlles. Però es ben clar que no ho és i he de reprendre aquest el meu escrit per deixar evidents les mentides d’aquest parell.

Primera mentida: El projecte de desenvolupament econòmic NO son dels municipis de Gandesa, Bot i Batea és de tota la comarca, i està fet amb el suport de les dos DOs del vi i del oli, amb gairebé la totalitat de cooperatives de la comarca i moltes empreses de l’industria i del turisme.

Segona mentida: El projecte NO és manca de lleialtat institucional, ja que els tres municipis, conjuntament amb les entitats anteriorment descrites, no han fet més que presentar-se a una convocatòria que estava publicada al Diari Oficial de la Generalitat quan hem pogut veure que el Consell Comarcal de la Terra Alta no volia presentar-se, ja que es evident que no se hi ha presentat.

Tercera mentida: La Lleialtat dels tres Ajuntament és clarísima ja que un cop resolta la convocatòria, i en roda de premsa donaven la possibilitat a tots els altres Ajuntament de la Terra Alta a formar part del projecte tant en l’actualitat com en el futur.

Quarta mentida: “Política clientelar o sectària” NO és presentar-se a una convocatòria pública, i evitar que es perdin uns diners que estaven destinats a la Terra Alta i als que el Consell Comarcal havia renunciat.

Cinquena mentida: La Secció de Ensenyament Secundari de Batea no es crea per 25 alumnes de Batea, si no que es per una línea sencera, es a dir per quatre cursos, si contem per una mitjana de 25 alumnes per curs serà per uns 100 alumnes.

Sisena mentida: El senyor Pallares diu de la SES “ ha denunciat que es faci amb els mateixos recursos econòmics que s’ha destinat a l’IES de Gandesa”. El finançament de la SES de Batea correspon a l’Ajuntament de Batea, en cap cas son recursos del IES de Gandesa, si no, que son recursos aportats per l’Ajuntament de Batea, en un important esforç econòmic.

Setena mentida: La SES de Batea diu Pallares “anirà en detriment de la millora de la qualitat del Centre de Gandesa”, és evident que la SES de Batea formarà part de l’IES de la Terra Alta, i que el que farà és que a la comarca hi hagin més mestres, i també menys xiquets per aula, es a dir, millorarà els ràtios de qualitat del centre, en benefici de tots els alumnes de la Terra Alta.
La implantació de la SES es farà curs a curs durant quatre anys per tal d’evitar qualsevol problema, buscant en tot moment millorar l’ensenyança a tota la comarca.

Vuitena mentida: Fer servir despectivament “a l’estil Paladella”, els que em coneixen saben que mai he governat el municipi mirant el color polític d’un o de l’altre, sempre he ajudat quan he pogut i he pres decisions pel be de tots mai d’uns pocs. A nivell de comarca crec que he contribuït a que s’ajudi a la practica totalitat de les cooperatives i he contribuït a tirar endavant molts projectes tant col·lectius com privats, sense mirar colors ni partits.

Podria seguir ficant en evidència al parell de “pinotxos”, ja que com he dit en diuen més de groses que de certes, però torno a lamentar i per acabar que no sigui cert el que als que diuen mentida els creixi el nas i es fiquin roijos, ... la gent ... la societat .... i també la política hi sortiria guanyant.

JOAQUIM PALADELLA CURTO

dimarts, 20 de gener del 2009

QUI ES PREOCUPA PER LA TERRA ALTA?

Ja fa uns mesos que el Govern de la Generalitat va venir a reunir-se a Tortosa, la capital de la futura Vegueria de les Terres de l’Ebre. Aquell dia el Govern, entre d’altres coses, va anunciar un pla específic per les quatre comarques que estaven a la cua de Catalunya en activitat econòmica, el Pallars Jussà, el Ripollès, l’Anoia i la Terra Alta.

Una d’aquestes quatre comarques és la Terra Alta, per una vegada en l’historia el Govern de la Generalitat ficava en marxa un pla amb mesures concretes que anaven encaminades a ajudar directament a la Terra Alta. A continuació d’aquest acord de Govern, anunciat per tots els mitjans de comunicació, i repudiat per CIU, va venir la primera mesura encaminada a desenvolupar aquest acord de Govern. Aquesta convocatòria era un conjunt de subvencions i crèdits destinats a les empreses de la Terra Alta, la Delegació del Govern a Terres de l’Ebre va ser l’encarregada de tirar endavant aquests ajuts, uns ajuts que a hores d’ara ja estant resolts i que s’estan justificant per part dels beneficiaris, empreses i cooperatives de la nostra comarca.

La següent convocatòria dirigida exclusivament a aquestes quatre comarques és la que treu el Servei d’Ocupació de Catalunya, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5237 de data 16.10.2008, està dirigida a fomentar l’ocupació i s’hi poden acollir els ens locals.

El text de l’ordre d’ajuts està pensat per que els Consells Comarcals, mitjançant els Consells d’Alcaldes facin un projecte que incidint en els àmbits que es creguin més importants, buscant la complicitat i l’acord dels sectors socials i empreses de cadascuna de les comarques puguin incidir en la definició, en l’estudi i en la formació, en busca de la creació de llocs de treball, la convocatòria estava dotada per l’any 2008 en 1 milió d’euros i s’entreveu la continuïtat per tal de poder completar el projecte en uns tres anys de vigència.

La reacció a les quatre comarques va ser molt desigual, mentre a les altres tres comarques ràpidament es va muntar el grup i el projecte per demanar l’ajut, a la Terra Alta davant la sorpresa dels qui ho sabíem, i del propi govern de la Generalitat res es movia. Els dies passaven i el Consell Comarcal no deia res, ni es convocava el Consell d’Alcaldes per parlar-ne.

A la fi varem entendre que al govern del Consell Comarcal CIU-PP no l’interessava, i per tant, anàvem a perdre una subvenció creada per a la nostra comarca i pensada per crear ocupació, tot un disbarat!!

És llavors quan els alcaldes de Bot, Gandesa i Batea varem acordar intentar fer un projecte que s’adaptés a la convocatòria, i formar el grup necessari per tal que aquest projecte tingues un veritable caràcter social, econòmic i comarcal. Dic comarcal, per que la convocatòria i els ajuts van destinats a tota la comarca i els tres ajuntaments dins del nostre projecte hem de fer actuacions pensades per tota la comarca no tan sols per als nostres municipis.

Al projecte s’hi van sumar les dos D.O., la del Vi i la de l’Oli, la gairebé totalitat de les Cooperatives Agrícoles de la comarca i importants empreses, tant de l’industria, de la restauració, i del turisme rural, així com el Consorci del Polígon Industrial de les Camposines.

En poc temps, amb els pocs mitjans que tenim als Ajuntaments i amb moltes ganes varem poder presentar-nos a la convocatòria. Com havíem intuït ningú més de la Terra Alta va presentar-se, és a dir, si els tres Ajuntaments no fem l’esforç, aquests diners que el govern de la Generalitat havia ficat a la disposició de la Comarca s’haurien perdut, en benefici de ningú, i després sentim crítiques de que no arriben diners!!!
Com és lògic, ja que varem ser els únics en demanar-ho, se’ns ha aprovat el projecte, tenim un ajut de156.317,20 €, per tota la comarca i per tirar endavant aquest projecte titulat “TREBALL A LA TERRA ALTA”, és una subvenció al 90 % , és a dir, entre els tres Ajuntaments haurem de ficar el 10 %.

Avui ja tenim treballant dos tècnics, en pocs dies obrirem la seu a l’Ajuntament de Bot on dissenyarem totes les actuacions d’àmbit comarcal, el dia 28 de febrer farem la primera reunió encarada a tota la part agrària amb totes les Cooperatives i D.O.s que han entrat al projecte, esperem hi pugui assistir la Consellera de Treball. En poc temps farem també la reunió amb les empreses industrials i de serveis adherides al projecte, i així ficarem en marxa un treball que ha de durar un mínim de tres anys i que esperem sigui profitós per la gent de tota la comarca.

És però evident, que els tres Ajuntaments estem oberts a ampliar el projecte a més empreses i més pobles, i és que resulta estrany que siguem nosaltres qui hagi de preocupar-se per crear ocupació al conjunt de la Comarca, i també finançar el 10 %, quan des del Consell Comarcal es deixen perdre el diners, suposo que entre altres coses per no ficar aquest 10 %, ja que els diners els tenen destinats a pagar els sous dels qui formen l’equip de Govern, sous desbaratats!!, i despreocupació evident que ens fan exclamar i preguntar-nos , QUI ES PREOCUPA DE LA TERRA ALTA?


Joaquim Paladella Curto

diumenge, 11 de gener del 2009

NEVADES, POLÍTICA I LA TERRA ALTA



Avui és diumenge, acabo de repassar el diari, és el dia que puc i ho acostumo a fer amb més tranquil·litat. M’agrada fer-ho!, ja que desprès aprofito per pensar, i ficar amb ordre les meves idees del que ha passat durant els darrers dies i amb calma pensar del com, del per que i del que puc preveure que pot passar. Tot plegat no ho puc fer entre setmana, ja que la voràgine de la feina i la necessitat de prendre decisions no ho fan possible, és per això bo pensar i reflexionar amb calma.

A partir d’ara em proposo compartir part d’aquestes reflexions en qui pugui i vulgui llegir-me en aquest bloc, al menys tots els diumenges, encara que si puc hi destinaré més temps. Entenc que cada cop és més bo obrir al mon les nostres idees, els nostres pensaments i reflexions en lo públic i també en una part de lo personal. Ojala!!, puguem establir una confiança i un diàleg en qui em vulgueu compartir amb mi aquests reflexions i pensaments, jo en estaré més que encantat.

Avui, crec que el tema és la neu, ja que encara quan miro per la finestra veig el terme nevat i molta neu que encara no s’ha fos. El diari encara en va ple, i la tempesta de neu a la capital d’Espanya ens porta a una tempesta política i els mitjans de comunicació en són un reflex clar.

Tot plegat em fa pensar, que ha passat aquí, i com ho hem viscut a Catalunya i a la Terra Alta, també ha nevat! I deu nido com ho ha fet, sobre tot aquí a la nostra comarca.

El divendres, quan em vaig llevar del llit, a Batea els carrers estaven secs, esperava veure neu les previsions i les alarmes del dia d’ahir havien estat innumerables. El Govern de la Generalitat havia ficat en alerta a tots els seus dispositius, inclús el Parc de Bombers de Batea, de voluntaris, havia rebut ordres de estar obert i en alerta per tal de donar resposta a les necessitat de la població i/o les conseqüències del que podia acabar passant.

Vaig obrir la televisió i ficar TV3, parlaven d’això i vaig poder sentir a la tertúlia com la Sra. Cuenca, que havia estat Consellera d’Interior als governs de CIU, com carregava contra el Conseller Saura. L’argument era que la alarma havia estat excessiva, que gairebé no havia nevat i que aquests fets no eren propis d’un Conseller d’Interior que havia ficat en marxa un dispositiu excessiu i amb massa alarma pels mitjans de comunicació, sols buscant publicitat.

Al cap de poca estona va començar a arribar noticies de la nevada a Madrid, del col·lapse a la capital, i de les crítiques per la manca de previsió, al temps vaig mirar per la finestra i vaig veure les primeres volves de neu, la Sra. Cuenca i algun altre tertulià seguien criticant al Govern de la Generalitat, aliens encara a que la neu començava a caure.

Llavors vaig començar a preocupar-me per com podia afectar la neu a Batea, als carres i als serveis, l’experiència a l’alcaldia em diu que mentre no superem els 5 o 6 cm. aproximadament de gruix no passa res, però a partir d’aquí els problemes poden ser importants.

Gairebé no vaig tenir temps de pensar com eren les nevades a la Terra Alta quan la Consellera Cuenca era la competent, era poc temps desprès de començar a nevar, quan em van trucar els Mossos informant-me del dispositiu i informant-me dels mitjans i del servei a la nostra disposició, no havia passat mai!!.

Les previsions eren encertades, encara que una mica en retard, la neu seguia caient i superava el marge amb anterioritat descrit, no havia marxat la llum i les calefaccions podien seguir funcionant, des de la meva finestra de casa veig passar un cotxe dels Mossos acompanyant a una màquina per traure la neu de la carretera, això i en aquesta rapidesa tampoc havia passat mai!!.

Els bombers voluntaris del Parc de Batea, em diuen que seguirà nevant, també ho fan els Mossos, les vies de comunicació estan obertes, i la maquina per treure la neu em diuen que ens la tornaran a enviar que ara es dirigeix a Bot, Horta i Arnes amb els autobús escolar, tampoc aquesta informació i aquest fet havia passat mai!!.

Res de tot això es diu al diari, a la premsa es parla de la manca de previsió i resposta a Madrid, però a Catalunya, no és diu res, és que no ha nevat?, i les paraules de la Sra. Cuenca, que se les ha endut el vent?, que pot criticar sense ser criticada?, o és que com que no ha nevat a Barcelona ja no ha nevat a Catalunya?.

Sigui com sigui, el que és evident és que mai a la Terra Alta havíem tingut tanta informació, els Ajuntaments, ni a les carreteres havíem tingut tant mitjans, i mai havíem tingut els recursos i la previsió que hem tingut aquesta nevada. Pot ser això no és reflex de la totalitat de Catalunya, no ho se!, però intueixo que ha estat també així ja que no he sentit cap critica al respecte, contrasta amb les paraules de la Sra. Cuenca i amb el que ha passat a Madrid.

Crec que fora bo que algú ho digui, que seria desitjable que la gent de CIU reconegui el seu error de criticar sense ni tan sols esperar, i que a la fi reconeguin que a la Terra Alta aquest govern l’ha ficat a una Catalunya que existia però que sempre se li havia negat.